Context General

En el segle passat, es va perdre al voltant del 75% de la diversitat genètica dels cultius agrícoles. Hi ha aproximadament 259.000 espècies de plantes: 50.000 d’aquestes són comestibles i 150-200 són cultius alimentaris. Sorprenentment, el 60% de les calories en la dieta humana provenen solament de 3 cultius (blat de moro, arròs i blat). El Centre de Monitoratge de la Conservació Mundial del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides també estima que només unes poques varietats representen la major proporció de la terra ocupada per cada espècie de cultiu: blat de moro (6 varietats, 71%), patata (4 varietats, 75%), arròs (4 varietats, 65%) soia (6 varietats, 50%), blat (9 varietats, 50%).

En els últims anys, són moltes les institucions internacionals que han reconegut la importància de conservar la diversitat genètica de les espècies conreades tant per a mantenir la seguretat i estabilitat del sistema agroalimentari, com per a adaptar-se a futurs escenaris climàtics, derivats del canvi climàtic global. No obstant això, malgrat la seva reconeguda importància, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que el procés d’erosió genètica que ha ocorregut durant l’últim segle ha produït la pèrdua del 75% de la diversitat agrícola mundial (FAO, 2010). A més, alguns estudis apunten que la pèrdua de varietats fruiteres tradicionals (d’ara endavant, VFTs) és alarmant en el sud-est de la península ibèrica, i es considera urgent posar en marxa accions per a la seva conservació.

En les zones rurals de l’interior de la província de Castelló es continuen conservant pràctiques i elements dels sistemes agrícoles tradicionals, que poden proporcionar eines per a plantejar una agricultura més sostenible i compatible amb la conservació del medi natural. L’estudi d’Agost-Andreu (2019) va posar en relleu la gran diversitat genètica i funcional de les VFTs del sud de la província, així com alarmant risc de desaparició d’aquesta diversitat i el seu coneixement tradicional associat, i es va instar la urgent posada en marxa d’accions per a la seva prospecció i conservació.

Malgrat això, a la Comunitat Valenciana la conservació de la variabilitat genètica de fruiteres s’ha centrat majoritàriament en la creació de bancs de germoplasma de cítrics, caqui, i nespra per part del Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), i les accions de prospecció, conservació i caracterització d’altres varietats tradicionals de fruiteres han estat molt menors.

El RADIANT com un nou impuls per al projecte marc “Empelts de la Memòria”

Des de 2019, una de les línies de treball principals de Connecta Natura és la recuperació de varietats tradicionals de fruiters. Sota el nom “Empelts de la Memòria”, Connecta Natura desenvolupa diverses accions que es poden agrupar en 3 categories: 1. La recerca etnogràfica per a recopilar informació sobre les VFT de la província de Castelló i localitzar arbres mare. Els arbres localitzats es cataloguen per al seu estudi i s’obté material vegetal per a la seva multiplicació. 2. La multiplicació de les diferents varietats trobades en la Finca de Multiplicació de la Vall d’Alba. La conservació i l’estudi de totes les varietats recuperades en la col·lecció de la Vall de Xínquer i en les parcel·les de sòcies CN i agricultors col·laboradors.

Mitjançant la recuperació i promoció de les VFTs i la seva CTA, es busca tant la diversificació dels cultius en les zones rurals d’actuació com la promoció de models agrícoles agroecològics i resilients al canvi climàtic.

Les diverses accions d’aquesta línia de treball fins a l’any 2022 han estat finançades, principalment, gràcies a les ajudes per al foment de la innovació tecnològica a través de finques o explotacions col·laboradores.

A partir de 2022, el projecte RADIANT permet donar-li una nova dimensió a la línia de treball que desenvolupa Connecta Natura per a la recuperació de varietats fruiteres tradicionals. Si l’objectiu de Empelts de la Memòria és la recuperació i conservació de les varietats, amb el projecte RADIANT es comença a treballar en l’estudi de la seva aplicabilitat per al cultiu comercial i la seva incorporació al sistema agroalimentari. Amb aquest objectiu es realitzaran una sèrie d’assajos i mesuraments tant en l’Arborètum de la Serra de Espadà i la finca de multiplicació de la Vall d’Alba, com en les parcel·les d’agricultors associats a Connecta natura. Aquest és un dels punts forts del projecte RADIANT, la creació d’una xarxa d’agricultors i finques que participaran en la realització d’assajos i mesuraments

Què és el projecte RADIANT?

L’agricultura mediterrània fa anys que està es una dinàmica de crisi, induïda pel canvi climàtic (sequeres, temperatures extremes, increment de plagues i malalties), la crisi socioeconòmica i la tendència especulativa del mercat agroalimentari. 

Diversos estudis (FAO 2010) indiquen que una de les solucions a aquesta situació passa per la diversificació de la producció mitjançant la recuperació d’espècies i varietats que s’han cultivat tradicionalment al territori i que, per tant, estan més adaptades a les condicions locals i són més resilients vers els canvis del clima. Aplicant els coneixements i el recursos tècnics actuals a aquests cultius es pot millorar la seua productivitat, respecte als estàndards tradicionals, i assolir models de cultiu més sostenibles gràcies a la seua rusticitat, en comparació a l’agricultura convencional. A més a més, la seua transformació i l’elaboració de subproductes permetria ampliar-ne el consum i les vies de comercialització. Per últim, son cultius amb un valor afegit, pel fet d’estar vinculats a un paisatge i una cultura determinades.

D’altra banda, cal fer front al caràcter inestable i especulatiu actual del sistema agroalimentari, on els preus de compra al llaurador o llauradora van a la baixa. És necessari actuar de forma transversal sobre els diferents esglaons de la cadena de valor de cada aliment (productores, elaboradores, distribuïdores, punts de venda,, entre d’altres) per afegir, progressivament, valor al producte i cuidar la relació amb les consumidores. Cal avançar cap a cadenes de valor dinàmiques, amb una vinculació més estreta entre les consumidores i la resta d’implicats en la cadena de valor, compartint informació sobre les necessitats i les possibilitats de cadascuna de les parts.  

A més, l’Informe de Perspectives Agrícoles de la Unió Europea, publicat recentment, va concloure que l’increment en la preocupació de les consumidores i consumidors per la seva salut, el benestar animal i el medi ambient conduiran les agricultores i agricultors de la UE a produir una major diversitat de cultius i establir vincles més directes amb les consumidores i consumidors. S’ha d’avançar cap a  models de producció i consum més agrodiversos, sostenibles i justos, que incorporen tant la cura del territori com la dels seus habitants.

El projecte Radiant, integra les dues perspectives esmentades anteriorment per desenvolupar una recerca participativa dirigida cogenerar coneixement i ferramentes que afavorisquen la transició cap a una producció i consum més vinculades i més agrobiodiverses. Per afavorir aquest canvi, estudia els cultius tradicionals des de la perspectiva agronòmica, ambiental, econòmica i social, posant a prova diferents models de producció, transformació i distribució que siguen innovadors i fàcils de posar en pràctica.