Amb aquest article tanquem la sèrie de 3 publicacions que vam començar fa poc més d’un mes per compartir tot el que hem estat fent durant el primer trimestre del 2021 a la Serra d’Espadà i a la Tinença de Benifassà. Si heu llegit els dos articles anteriors ja sabreu que, tot i que han estat temps difícils, no hem parat de fer coses gràcies a dues entitats que van finançar la continuïtat dels nostres projectes Mosaics de Vida i Empelts de la Memòria. En aquest article ens centrarem en les actuacions que es van dur a terme a la Serra d’Espadà amb el finançament de Bankia, mitjançant la 2ª Convocatoria Medioambiental Fundación Bancaja-Bankia. Seguint la línia de la convocatòria, a més les actuacions dedicades a la conservació del patrimoni agrícola tradicional de la Vall de Xinquer (la recuperació de varietats tradicionals de fruiters i la gestió de parcel·les agrícoles), vam dissenyar un seguit d’actuacions destinades a promoure i conservar el patrimoni silvestre de la vall. Per tal d’aprofitar els recursos al màxim vam decidir centrar els nostres esforços en les parcel·les que envolten la Fuente Corral i la bassa d’origen morisc que recull les seues aigües, situades a uns 700 m.s.n.m. Allà vam estar treballant en el manteniment de la bassa i en la creació d’un Nucli de Dispersió i Reclam (d’ací endavant NDR). D’una banda, la bassa, a més de ser el reservori d’aigua que alimenta el nostre projecte, és un element clau per a la biodiversitat de l’entorn. En primer lloc, ofereix un hàbitat aquàtic, escàs en la zona, on es desenvolupen diverses espècies singulars d’algues, insectes, amfibis, mol·luscs, etc., gràcies a la puresa de les seues aigües. La comunitat d’amfibis és especialment nombrosa i cridanera, principalment granotes i gripaus, (mirar especies) (mirar especies), que, entre altres serveis, controlen les poblacions d’insectes a la bassa i ens alegren amb les seues peculiars veus. En segon lloc, és un punt d’abastiment d’aigua estable durant tot l’any per a tota la fauna no aquàtica de l’entorn, satisfent les necessitats dels insectes, rèptils, aus i mamífers. Des de l’abella fins al senglar, passant per l’escurçó i el pica-soques, tota la fauna de la zona hi acudeix per calmar la seua set i seguir amb la seua tasca: pol·linitzar, gestionar el sotabosc, controlar poblacions d’espècies que podrien esdevenir plagues… És a dir, contribuir a fer que els engranatges de l’ecosistema continuen rodant en equilibri.
La bassa i els bancals adjacents un cop desbrossats i preparats per a la plantació.
D’altra banda, que és un NDR? Doncs, encara que puga sonar com un concepte molt tècnic i enrevessat, és un concepte ben simple i lògic. Es tracta d’una tècnica de restauració ecològica forestal desenvolupada pel Centre d’Investigacions Ecològiques i Forestals (CIEF) aplicant mètodes d’introducció i reforç d’espècies autòctones o naturalitzades, amb una presència escassa, en zones on s’està produint una pèrdua o homogeneització de la massa forestal. La introducció planificada i ordenada d’aquestes espècies en un lloc concret crea una comunitat vegetal rica, heterogènia i estructurada, millorant els fluxos abiòtics i biòtics de l’ecosistema, generant un hàbitat de gran interés per a una àmplia diversitat espècies de fauna que acudeixen a la zona. L’arribada d’aquestes espècies suposa un increment de la biodiversitat que contribueix a millorar els elements, els fluxos i l’estructura de l’ecosistema local, fent-lo més complex i resilient. A més, la mateixa fauna que es veu atreta per aquest nucli de riquesa dispersa fora d’aquest les llavors de les diferents espècies que el componen i a poc a poc l’àrea de diversificació es va estenent pel territori de forma natural, amb pas lent però ferm. És una altra manera d’entendre les plantacions forestals o reforestacions, prioritzant la qualitat de les actuacions, en contrast amb la tendència més habitual en què es prioritza la quantitat i l’impacte puntual, destinant molts recursos a fer grans plantacions que després gairebé es cuiden o directament s’abandonen a la seua sort. La nostra experiència treballant amb recursos econòmics i humans molt limitats ens ha demostrat que és molt millor dosificar els recursos entre la plantació i les cures posteriors. Potser plantem menys arbres i en una extensió menor que les grans campanyes de repoblació, però després anem fent-ne seguiment: mantenint en cada plantò un encoixinat de matèria orgànica o pedres, realitzant recs de suport quan prem la calor, evitant la competència d’altres espècies més abundants, etc. D’aquesta manera aconseguim que 9 de cada 10 plançons que plantem s’establisquen i es desenvolupen amb èxit. En uns anys seran arbres grans i forts que produiran llavors. Així, aconseguim uns bons resultats amb actuacions més sostenibles, perquè optimitzem molt els recursos energètics i econòmics, utilitzem menys plantes i menys aigua, etc. A més, per nosaltres és important que tot l’esforç, il·lusió i amor que aporten les nostres voluntàries estiga ben invertit i done bons resultats. És una forma més de cuidar de les persones, assegurant-los que el temps que han volgut aportar per millorar el seu entorn té un sentit i tindrà un impacte real sobre el paisatge.
Voluntària treballant en el NDR
Amb aquesta filosofia i aquests objectius vam encarar els treballs entorn de la Fuente Corral. Abans que pogueren vindre a treballar les voluntàries vam organitzar un parell de jornades de treball intern per preparar el terreny, fent les feines més delicades, que requereixen coneixements tècnics, experiència i maquinària. Així va ser com amb desbrossadora, motoserra, serra i aixada vam preparar les parcel·les on ja fa temps que treballem i en vam obrir de noves, que havien sigut conquerides totalment, fa anys, per la frondosa vegetació espontània. [/av_textblock] [av_image src=’https://www.connectanatura.org/wp-content/uploads/2021/06/photo_2021-03-02_16-49-17-1030×773.jpg’
Fent treballs delicats per canalitzar l’aigua sobrant de la bassa
En aquest punt aprofitem per a fer un agraïment especial a Carlos, un nou fitxatge que ens ha estat acompanyant en la majoria de les jornades de treball des del gener, aportant coneixements i una gran experiència i saber fer que ha adquirit durant la seua llarga trajectòria treballant, arreu de la Península, cuidant i protegint del foc els nostres boscos. Moltes gràcies per la teua ajuda i la teua vocació pedagògica, aprenem, disfrutem i riem molt al teu costat! Un cop preparats els diferents bancals per fi va arribar el torn de compartir l’espai amb les voluntàries. Com hi havia molta feina, i no podíem ser un grup molt nombrós a causa de les restriccions sanitàries, vam repartir el treball entre dues jornades de voluntariats realitzades en diferents caps de setmana. En cada jornada vam tindre la sort de poder rebre a gent diferent així que vam replicar la mateixa estructura perquè tothom poguera gaudir de la mateixa experiència. Vam rebre a les voluntàries en L’Alcúdia de Veo o Tales, segons si venien de València o Castelló, i les vam conduir per carreteres i pistes fins a la nostra base d’operacions, una petita caseta d’ormeig situada davant del despoblat de Xinquer. Allà vam deixar els cotxes i vam realitzar una ruta interpretativa per pujar fins a la zona de la bassa, aprofitant per a mostrar-los diversos punts de la vall on actuem per recuperar les diferents tessel·les del mosaic agroforestal mediterrani. Finalment, en arribar a la bassa els vam oferir una xarrada sobre la creació de NDRs com a estratègia per a la restauració d’ecosistemes forestal, aprofitant l’ocasió per a mencionar i agrair el finançament que ens ha proporcionat la Fundació Bancaja-Bankia per a poder dur a terme aquestes activitats. Un cop totes assabentades de què i perquè ho anàvem fer, vam procedir a plantar, protegir i regar diversos individus de Crataegus Monogyna, Prunus Mahaleb, Malus sylvestris, Celtis autralis i Acer granatensis, que ens va facilitar el CIEF.
De voluntariat!
En acabar vam dinar, rodejades de natura i embolcallats per la remor de l’aigua en moviment, i, després d’un merescut descans, vam tornar cap als cotxes, tot aprofitant per a visitar el despoblat de Xinquer. Doncs si, dues jornades meravelloses interactuant i tenint cura de la vibrant natura que habita la Vall de Xinquer, compartint feina i diversió amb persones fantàstiques… felicitat, feina ben feta i gratitud!
Estem ben a gust!
