Amb aquest article tanquem la sèrie de 3 publicacions que vam començar fa poc més d’un mes per compartir tot el que hem estat fent durant el primer trimestre del 2021 a la Serra d’Espadà i a la Tinença de Benifassà. Si heu llegit els dos articles anteriors ja sabreu que, tot i que han estat temps difícils, no hem parat de fer coses gràcies a dues entitats que van finançar la continuïtat dels nostres projectes Mosaics de Vida i Empelts de la Memòria. En aquest article ens centrarem en les actuacions que es van dur a terme a la Serra d’Espadà amb el finançament de Bankia, mitjançant la 2ª Convocatoria Medioambiental Fundación Bancaja-Bankia.

Seguint la línia de la convocatòria, a més les actuacions dedicades a la conservació del patrimoni agrícola tradicional de la Vall de Xinquer (la recuperació de varietats tradicionals de fruiters i la gestió de parcel·les agrícoles), vam dissenyar un seguit d’actuacions destinades a promoure i conservar el patrimoni silvestre de la vall. Per tal d’aprofitar els recursos al màxim vam decidir centrar els nostres esforços en les parcel·les que envolten la Fuente Corral i la bassa d’origen morisc que recull les seues aigües, situades a uns 700 m.s.n.m. Allà vam estar treballant en el manteniment de la bassa i en la creació d’un Nucli de Dispersió i Reclam (d’ací endavant NDR).

D’una banda, la bassa, a més de ser el reservori d’aigua que alimenta el nostre projecte, és un element clau per a la biodiversitat de l’entorn. En primer lloc, ofereix un hàbitat aquàtic, escàs en la zona, on es desenvolupen diverses espècies singulars d’algues, insectes, amfibis, mol·luscs, etc., gràcies a la puresa de les seues aigües. La comunitat d’amfibis és especialment nombrosa i cridanera, principalment granotes i gripaus, (mirar especies) (mirar especies), que, entre altres serveis, controlen les poblacions d’insectes a la bassa i ens alegren amb les seues peculiars veus. En segon lloc, és un punt d’abastiment d’aigua estable durant tot l’any per a tota la fauna no aquàtica de l’entorn, satisfent les necessitats dels insectes, rèptils, aus i mamífers. Des de l’abella fins al senglar, passant per l’escurçó i el pica-soques, tota la fauna de la zona hi acudeix per calmar la seua set i seguir amb la seua tasca: pol·linitzar, gestionar el sotabosc, controlar poblacions d’espècies que podrien esdevenir plagues… És a dir, contribuir a fer que els engranatges de l’ecosistema continuen rodant en equilibri.

La bassa i els bancals adjacents un cop desbrossats i preparats per a la plantació.

D’altra banda, que és un NDR? Doncs, encara que puga sonar com un concepte molt tècnic i enrevessat, és un concepte ben simple i lògic. Es tracta d’una tècnica de restauració ecològica forestal desenvolupada pel Centre d’Investigacions Ecològiques i Forestals (CIEF) aplicant mètodes d’introducció i reforç d’espècies autòctones o naturalitzades, amb una presència escassa, en zones on s’està produint una pèrdua o homogeneització de la massa forestal. La introducció planificada i ordenada d’aquestes espècies en un lloc concret crea una comunitat vegetal rica, heterogènia i estructurada, millorant els fluxos abiòtics i biòtics de l’ecosistema, generant un hàbitat de gran interés per a una àmplia diversitat espècies de fauna que acudeixen a la zona. L’arribada d’aquestes espècies suposa un increment de la biodiversitat que contribueix a millorar els elements, els fluxos i l’estructura de l’ecosistema local, fent-lo més complex i resilient. A més, la mateixa fauna que es veu atreta per aquest nucli de riquesa dispersa fora d’aquest les llavors de les diferents espècies que el componen i a poc a poc l’àrea de diversificació es va estenent pel territori de forma natural, amb pas lent però ferm.

És una altra manera d’entendre les plantacions forestals o reforestacions, prioritzant la qualitat de les actuacions, en contrast amb la tendència més habitual en què es prioritza la quantitat i l’impacte puntual, destinant molts recursos a fer grans plantacions que després gairebé es cuiden o directament s’abandonen a la seua sort. La nostra experiència treballant amb recursos econòmics i humans molt limitats ens ha demostrat que és molt millor dosificar els recursos entre la plantació i les cures posteriors. Potser plantem menys arbres i en una extensió menor que les grans campanyes de repoblació, però després anem fent-ne seguiment: mantenint en cada plantò un encoixinat de matèria orgànica o pedres, realitzant recs de suport quan prem la calor, evitant la competència d’altres espècies més abundants, etc. D’aquesta manera aconseguim que 9 de cada 10 plançons que plantem s’establisquen i es desenvolupen amb èxit. En uns anys seran arbres grans i forts que produiran llavors. Així, aconseguim uns bons resultats amb actuacions més sostenibles, perquè optimitzem molt els recursos energètics i econòmics, utilitzem menys plantes i menys aigua, etc.

A més, per nosaltres és important que tot l’esforç, il·lusió i amor que aporten les nostres voluntàries estiga ben invertit i done bons resultats. És una forma més de cuidar de les persones, assegurant-los que el temps que han volgut aportar per millorar el seu entorn té un sentit i tindrà un impacte real sobre el paisatge.

Voluntària treballant en el NDR

Amb aquesta filosofia i aquests objectius vam encarar els treballs entorn de la Fuente Corral. Abans que pogueren vindre a treballar les voluntàries vam organitzar un parell de jornades de treball intern per preparar el terreny, fent les feines més delicades, que requereixen coneixements tècnics, experiència i maquinària. Així va ser com amb desbrossadora, motoserra, serra i aixada vam preparar les parcel·les on ja fa temps que treballem i en vam obrir de noves, que havien sigut conquerides totalment, fa anys, per la frondosa vegetació espontània.

Fent treballs delicats per canalitzar l’aigua sobrant de la bassa

En aquest punt aprofitem per a fer un agraïment especial a Carlos, un nou fitxatge que ens ha estat acompanyant en la majoria de les jornades de treball des del gener, aportant coneixements i una gran experiència i saber fer que ha adquirit durant la seua llarga trajectòria treballant, arreu de la Península, cuidant i protegint del foc els nostres boscos. Moltes gràcies per la teua ajuda i la teua vocació pedagògica, aprenem, disfrutem i riem molt al teu costat!

Un cop preparats els diferents bancals per fi va arribar el torn de compartir l’espai amb les voluntàries. Com hi havia molta feina, i no podíem ser un grup molt nombrós a causa de les restriccions sanitàries, vam repartir el treball entre dues jornades de voluntariats realitzades en diferents caps de setmana.  En cada jornada vam tindre la sort de poder rebre a gent diferent així que vam replicar la mateixa estructura perquè tothom poguera gaudir de la mateixa experiència.

Vam rebre a les voluntàries en L’Alcúdia de Veo o Tales, segons si venien de València o Castelló, i les vam conduir per carreteres i pistes fins a la nostra base d’operacions, una petita caseta d’ormeig situada davant del despoblat de Xinquer. Allà vam deixar els cotxes i vam realitzar una ruta interpretativa per pujar fins a la zona de la bassa, aprofitant per a mostrar-los diversos punts de la vall on actuem per recuperar les diferents tessel·les del mosaic agroforestal mediterrani. Finalment, en arribar a la bassa els vam oferir una xarrada sobre la creació de NDRs com a estratègia per a la restauració d’ecosistemes forestal, aprofitant l’ocasió per a mencionar i agrair el finançament que ens ha proporcionat la Fundació Bancaja-Bankia per a poder dur a terme aquestes activitats. Un cop totes assabentades de què i perquè ho anàvem fer, vam procedir a plantar, protegir i regar diversos individus de Crataegus Monogyna, Prunus Mahaleb, Malus sylvestris, Celtis autralis i Acer granatensis, que ens va facilitar el CIEF.

De voluntariat!

En acabar vam dinar, rodejades de natura i embolcallats per la remor de l’aigua en moviment, i, després d’un merescut descans, vam tornar cap als cotxes, tot aprofitant per a visitar el despoblat de Xinquer. Doncs si, dues jornades meravelloses interactuant i tenint cura de la vibrant natura que habita la Vall de Xinquer, compartint feina i diversió amb persones fantàstiques… felicitat, feina ben feta i gratitud!

Estem ben a gust!