Els nostres projectes es duen a terme amb molta estima, dedicació, cura i esforç. No obstant això, també requereixen recursos econòmics: per a l’alimentació, el desplaçament, els materials i, per descomptat, els salaris de les persones tècniques!

És per això, que durant la primera meitat del 2021, per a tirar endavant el nostre projecte Mosaics de Vida ha estat crucial el finançament que ens han concedit Bankia, mitjançant la 2ª Convocatoria Medioambiental Fundación Bancaja-Bankia, i, d’altra banda, Caixa Popular, mitjançant la seua campanya Un Dia de Salari. Gràcies a la predisposició d’aquestes dues entitats a donar suport a projectes que treballen per millorar el nostre entorn social i natural, hem pogut finançar diverses actuacions necessàries per a seguir reivindicant la importància del mosaic agroforestal mediterrani, tot promovent i conservant la seua gran riquesa silvestre i cultivada.

En aquest article volem visibilitzar les accions que han estat cofinançades gràcies a les aportacions de les dues entitats. Més endavant publicarem dos articles més on destacarem les actuacions específiques desenvolupades amb cada entitat, esteu atentes!

Durant aquests mesos ens hem desplaçat a la Tinença de Benifassà i la Serra d’Espadà. Els paisatges són meravellosos!

En primer lloc, per poder desenvolupar qualsevol projecte cal un equip humà que s’encarregue de dissenyar-lo, coordinar-lo i executar-lo, i no són tasques que es puguen assolir sols amb treball voluntari, ja que cal dedicar-hi moltes hores i les tècniques també mengem, paguem el lloguer, l’assegurança del cotxe… Gràcies a les aportacions de Bankia i Caixa Popular vam poder contractar a una de les nostres tècnics per a coordinar el projecte entre els mesos de gener i març de 2021, en Pau Agost, biòleg especialitzat en agroecologia i recuperació de varietats de fruiters tradicionals.

La primera tasca de Pau/la tècnica, entre els mesos de gener i febrer, va ser organitzar i realitzar la campanya de prospeccions de varietats fruitals tradicionals a la Serra d’Espadà i la Tinença de Benifassàamb l’objectiu de localitzar arbres d’aquestes varietats i recollir-ne tant material vegetal per a reproduir-les com informació agronòmica i cultural sobre cada varietat. Aquest és un moment crucial, ja que la informació la podem recollir de les persones informants durant tot l’any, però el material vegetal apte per a multiplicar les varietats sols es pot obtenir a finals d’hivern (abans de la brotació i la floració) o a mitjans d’estiu, i el més segur sempre és recollir-lo a l’hivern, quan els arbres estan descansant i el clima és fred.

Així, buscant arbres i coneixements seculars, vam recórrer 12 pobles de la mà de veïns i veïnes que ens van voler mostrar el seu ric patrimoni, fent-nos partícips de la seua conservació i transmissió, com han estat fent ells i elles durant generacions. A la Serra d’Espadà, on executem aquest projecte amb la col·laboració del Parc Natural, vam estar en Alcúdia de Veo, Villamalur, Pavías, Vall d’Almonacid, Navajas, Segorbe i Caudiel, d’on vam recollir material vegetal de 8 varietats de pera, 6 varietats de poma i 12 varietats de cirera. A la Tinença de Benifassà, on duguem a terme aquest projecte junt amb el Parc Natural, vam estar en Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Bel, Rosell i Vallibona, d’on vam recollir material vegetal de 4 varietats de pera, 10 varietats de poma (o maçana, com allí l’anomenen) i 4 varietats de cirera. Ja veieu, un total de 12 varietats de pera, 16 varietats de poma i 16 varietats de cirera que fa segles que interactuen amb les cultures de la província de Castelló.

Hem arribat a trobar tresors vegetals oblidats al costat de la carretera!

Un moment, sabeu que volem dir amb «material vegetal»? Què és allò que ens fa donar tantes voltes amunt i avall de la província? Doncs ni més ni menys que vares, varetes per ser exactes, anem recollint les varetes que han desenvolupat els arbres amb el seu creixement durant l’any anterior, els brots d’un any despullats de les seues fulles pel fred i la foscor de l’hivern. Les gemmes d’aquestes varetes joves són les millors per empeltar. Perquè, sí que sabeu que vol dir «empeltar», no? Bé, ara no tenim temps ni espai per entrar en aquest tema com cal, de moment sortim del pas dient que és una paraula que es refereix al conjunt de tècniques que s’utilitzen per a reproduir vegetativament diferents espècies vegetals, és a dir, per a produir-ne clons exactes. Si en voleu saber més aneu seguint les nostres publicacions.

Un cop aclarit tot açò, segurament vos està sorgint una nova pregunta: i que fa aquesta gent amb tanta vareta? Doncs les etiquetem amb el nom del poble, la persona que ens ha donat la informació i la varietat, fem feixos agrupant-les segons el seu origen i les diferents espècies, emboliquem els feixos amb un drap humit i ho guardem dins un sac de plàstic a la nevera (bé, ens calen fins a 3 neveres). Allà dormen a una temperatura de 5 °C, el que evita que comencen brotar, fins a l’abril quan les empeltem per produir nous arbrets de cada varietat. Així que de moment deixem les varetes amb el seu somni hivernal i seguim explicant-vos altres històries. Si voleu saber què passarà a partir de l’abril quan despertem les varetes i comencem a empeltar esteu atentes a les nostres publicacions.

Amb aquesta imatge podeu fer-se una idea de com són les varetes i l’equip bàsic per prospectar i recollir-les!

Ja és el tercer any que voltem pels pobles de la Serra d’Espadà recollint varetes dels seus fruiters tradicionals per empeltar-los i obtenir plançons joves d’aquestes varietats. Aquests arbrets que hem anat obtenint els hem anat plantant a la finca del Castell de Xinquer, una de les diverses parcel·les agrícoles i forestals que gestionem a la vall de Xinquer, cor de la Serra d’Espadà. A poc a poc anem creant un arborètum, o col·lecció d’arbres, on tindrem diversos exemplars de les diferents varietats tradicionals de la Serra d’Espadà i les comarques del sud de la província de Castelló. L’objectiu d’aquesta col·lecció és la conservació (preservant vàries còpies joves de cada varietat), la reproducció (en uns anys podrem agafar totes les varetes que utilitzem dels arbres de la col·lecció), la promoció i l’estudi de les varietats fruitals tradicionals.

Un dels plançons que ja habita en Xinquer

Aquest any, un cop més, vam celebrar el Dia de l’Arbre fent créixer l’arborètum del Castell de Xinquer amb una plantació de varietats de poma i pera. Així va ser com ens vam reunir el 30 de gener, tot respectant la normativa vigent per a la prevenció del contagi de la COVID-19, un grup de voluntàries nodrit per habitants de la Serra i els pobles dels voltants i persones d’entitats amb les quals col·laborem, com Almedijar Vive o Interpreta Natura. Gràcies a les aportacions de Bankia i Caixa Popular es va poder remunerar tota la feina prèvia necessària per a preparar la parcel·la per a les jornades, comprar els materials per plantar i protegir els arbres i cobrir les despeses de desplaçament i la manutenció de les sòcies de Connecta Natura que van assumir part de la feina de les jornades. Les joves pereres i pomeres van quedar ben plantades i ben contentes i ara mateix estan brotant i creixent sanes i fortes, aprofitant les pluges d’aquesta primavera.

Celebrant el dia de l’arbre!

Anem acabant recordant una frase que el pare de Pau li diu sovint: La terra dóna guerra. Tant al Pau com a nosaltres ens agrada respondre que dóna més alegries que guerra, però és ben cert que dóna molta guerra. I el conjunt de parcel·les que gestionem a la Vall Xinquer no en són una excepció, cada any li retornem el regal de la seua bellesa exuberant oferint-li el sacrifici del nostre treball. Les pluges i la vegetació volen retornar els senders i camins al preciós caos del bosc; i nosaltres ens hem d’esforçar per desbrossar-los, reomplir-los de terra i fer-hi esglaons i aigüeres per a evitar l’erosió de l’aigua. Les herbes i arbustos, alimentades per la pluja, creixen obstinadament cap al sol, sense demanar permís ni vigilar per no cobrir-nos els bancals o competir amb els arbres que nosaltres anem plantant; i nosaltres fem el possible per persuadir-les, amb tisores, aixades i desbrossadores, que cresquen allà on no entorpisquen les nostres accions. A més cal podar i nodrir els cultius: els ametllers entre desembre i gener, abans no s’inflamen de flors, i les oliveres entre el febrer i el març, quan descansen després de la collita, abans no es desperten per començar a preparar la collita d’aquest any. I també hem de tenir cura de les plantacions d’arbres forestals que hem anat fent els hiverns anteriors, fent un seguiment del seu desenvolupament, mantenint i reparant els protectors per evitar problemes amb la fauna silvestre i podant-los amb cura perquè cresquen més de pressa.

Aquestes tasques, i moltes altres que no ens caben ací, mirem de fer-les durant l’hivern i principis de primavera, quan les condicions climàtiques són més propícies tant per les plantes i arbres com per nosaltres. Aquest any la història s’ha tornat a repetir. Entre gener i abril d’aquest any les aportacions de Caixa Popular i Bankia ens han permés organitzar un bon nombre de jornades de treball internes, amb socis i sòcies de Connecta Natura, per a mantenir les parcel·les on ja estàvem actuant i obrir nous fronts en noves parcel·les.

De moment ho deixem aquí, però recordeu que vos hem promés dos articles més on vos descobrirem més coses que han passat a la Vall de Xinquer durant els primers mesos de 2021.

Gràcies per fer-ho possible! Seguim endavant!