Les basses temporals són petits oasis de vida que acumulen aigua dolça provinent de les muntanyes dels voltants només durant una època de l’any. Normalment es troben en punts on no hi ha altres fonts d’aigua dolça a la vora, com rius i llacs, i per tant, suposen un refugi de vida per a espècies d’interès, tant de fauna com de flora, especialment d’invertebrats, amfibis i rèptils, que veuen en elles un espai perfecte per a reproduir-se, així com aus i mamífers, que l’aprofiten per a beure.
Entre els amfibis que habiten les basses temporals en trobem una de molt especial, l’amfibi urodel (és a dir, que no perd la cua quan arriba a l’edat adulta) més gran d’Europa, que només es troba al sud de la península Ibérica i alguns punts de Marroc. El seu nom és ofegabous (Pleurodoles waltl). Aquesta nomenclatura tant cridanera prové, segons conten, de quan els ramats anaven a veure aigua de les basses i, per accident, s’empassava algun d’aquests individus que activaven el mecanisme de defensa treient les costelles pels costats, provocant que el bestià s’ofegués.
Nosaltres treballem en diverses basses del municipi d’Alcublas (València), amb col·laboració amb “El Gallipato Alcublano” i els objectius principals del projecte són la restauració, l’estudi i la posada en valor d’aquests espais, que es van veure greument afectats després del gran incendi del 2012 i que encara avui s’estan recuperant. Treballem mitjançant activitats de Voluntariat Ambiental, centrades en la creació d’estructures per a frenar l’erosió del pendent i evitar que la bassa s’òmpliga de terra i en la restauració d’un canal de recollida d’aigua per garantir la seva màxima acumulació.
